Lino It

Lino It és una eina que ens permet organitzar la nostra notes (estics) i crear murals online podent visualitzar-los a través d'un navegador des de qualsevol equip amb connexió a internet, independentment del sistema operatiu utilitzat, pugues ser-nos de gran ajuda.

Per a poder fer ús d'aquesta eina online accedim a la pàgina de Lino It i ens registrem fent clic a:

Primerament emplenem les dades que apareixen: nom d'usuari, contrasenya per a l'accés a l'aplicació, adreça de correu real i idioma. Marquem la casella amb la qual acceptem els termes d'ús de l'aplicació i clic en "Create an Account". Rebem en el nostre correu una confirmació.

A partir d'aquest moment s'obre el nostre escriptori i podem començar a treballar. El primer pas és crear el nostre llenç (canvas) fent clic en "Create a new canvas". Li donem un nom i seleccionem un fons des de la galeria que ens ofereix l'aplicació. 

Tenim l'opció "Upload an image" que ens permet pujar una imatge i situar-la com a fons dels murals a crear. Seleccionem també el tipus d'accés al nostre mural: Privat (For my own private usi), Visible per a qualsevol (Xou stickies to everyone) i Editable per qualsevol (Everyone may post stickies). Una vegada seleccionades les opcions fem clic en "Create a canvas" i s'obre el nostre llenç.

La finestra de la part superior és la més important doncs ens permet afegir les notes, les imatges, els vídeos i els documents. Per a crear un post it hem de punxar sobre aquesta finestra en la qual podrem escriure el missatge, canviar la grandària de la lletra, de color tant el pos-it com la lletra, posar emoticones, etc. Una vegada publicats els post-its, en ells mateixos en la part dreta a baix, disposen de diverses opcions que són editar, establir la data de venciment, enviar el post-it a algú, copiar-ho en un altre suro i desenganxar/esborrar.

  

La data de venciment és una dada molt interessant que podem incorporar en la creació de notes tipus post it i en els documents enllaçats, doncs ens crea una tasca pendent (task) que queda reflectida en el nostre escriptori principal de LinoIt.

Com ja hem dit podem afegir imatges, documents, vídeos i notes transparents utilitzant les quatre opcions que apareixen a la finestra:

1) Si volem afegir una imatge, punxem en l'opció d'imatges de la finestra d'eines, on ens apareixerà una pestanya en la qual hem de seleccionar la imatge que volem punxant a “Examinar” i després podem triar la grandària, el tipus, afegir comentaris, girar-la des de la cantonada dreta de la imatge (una vegada publicada) i també té les mateixes opcions en la part dreta baix com els post-its.

2) Si volem publicar un vídeo sobre qualsevol tema que vulguem, tornem a punxar en la finestra d'eines sobre la segona opció(imatge de pel·lícula).  Quan li donem ens sorteix una pantalla on cal ficar la direcció web del video que volem afegir. Tenim tres opcions per inserir-ho (des de Youtube, Vimeo i Ustream), cerquem el vídeo que volem i copiem la URL en la part de baix de la finestra. En el meu cas els vídeos van ser des de Youtube.

3) Per a publicar un fitxer, punxem sobre l'opció en la finestra d'eines i ens apareix una nova finestra com aquesta:

Per a insertar el fitxer li donem a Attachment i seleccionem el nostre arxiu que tenim a l'ordinador, després podem fer comentaris sobre el mateix, modificant la font, el seu color,etc.,li fiquem etiquetes i ja el tenim insertat. La data que ja hem explicat abans ens serveix per triar el dia quan volem que ens surta.

4) Si afegim una nota transparent, farem el mateix que abans, li donem a l'opció de la finestra d'eines i ens apareix una nova finestra que emplenem amb el text que vulguem. Una vegada que la hem creat, solament veurem el text afegit ja que la nota és transparent.

Tots els objectes digitals que hem publicat poden ser editats utilitzant les opcions que apareixen atenuades en la part inferior dreta de cadascun d'ells. Ens permet editar l'objecte accedint a la pantalla inicial de creació, podem modificar la data de venciment, enviar la nota a qualsevol usuari registrat de Lino It que tinguem en els nostres grups, copiar i publicar automàticament en altre canvas que tinguem en el nostre escriptori principal i eliminar el nostre objecte.

*Una aplicació que té Lino It és que podem crear grups on podem enviar invitacions a altres usuaris registrats en Lino It.

Per a finalitzar, podem inserir la nostra creació en el nostre propi blog perquè ho vegi la gent punxant en “Embed Lino”. D'altra manera, podem enviar-li a algú el nostre treball si copiem URL i l'enviem l'enllaç.

Us deixe aquest vídeo tutorial, per si algun pas no ha quedat molt clar, en el qual s'explica com crear un suro virtual utilitzant el servei de Lino It, ja que l'idioma d'aquesta pàgina web és en anglès igual que en Glogster i al principi costa familiaritzar-se amb les opcions. El vídeo explica pas a pas molt bé i alguns que no es van explicar en classe però que gràcies a aquest tutorial he pogut dur a terme aquestes accions.

Propostes per a pràctiques educatives:

1)Mural d'idees per a docents per departament, cicle, nivell, etc. 

2)Tauló de registre de signatures i missatges en actes escolars o reunions de pares. 

3)Tauló per a actes de graduacions amb fotografies dels graduats i possibilitat d'agregar missatges, vídeos, etc. 

3)Pissarró de propostes en altres idiomes segons temàtiques predefinides, escrivint paràgrafs sobre imatges proposades, per exemple sobre països, personatges, etc. 

4)Vidriera pública per a exposició de recerques realitzades pels alumnes, incorporant imatges i vídeos. 

5)Biblioteca digital per a registre de material de consulta, afegint els llocs web al tauló, llibres, material multimèdia, etc. 

6)Espai per a escriptura col·laborativa de refranys, dits, poesies, definicions, etc. 

7)Registre d'impressions de viatges d'estudis, crítiques d'obres de teatre, obres de museus, concerts, ect. 

8)Quadern matemàtic per a enunciats de problemes, equacions matemàtiques, recopilació d'imatges amb formes geomètriques,etc.. 

9)Mapes conceptuals.

10)Tauló de descripcions de personatges d'obres, de pel·lícules, de llibres, personatges famosos, esportistes, etc. 

Com a conclusió final crec que Lino It és un recurs web amb un interface de senzilla gestió, que ens pot proporcionar excel·lents resultats en l'àmbit docent. A més, pense que és més lleuger que Glogster i més fàcil d'usar,sobretot per al seu ús per part dels alumnes més petits de Primària en un blog de classe en el qual donen a coneixer alguns aspectes bàsics i característics d'alguna matèria.També vull destacar que pense que, Lino It ens serveix d'ajuda per treballar la col·laboració amb els alumnes i que es recomanaria crear un tauló a cada família perquè treballe amb els seus fills les TIC, és a dir, que puguin treballar les TIC de manera creativa i senzilla.
A continuació, us deixe la nostra creació de Lino It en la qual hem tractat el tema de la lectura i al mateix temps hem aprofitat que fa uns dies es va celebrar el dia del Llibre, el 23 d'abril.

Ampliació Tema 11

Diferències entre Windows i Linux 

Per què un Software lliure a l'aula

Les activitats educatives (incloses les escoles) tenen el deure ensenyar únicament programari lliure, pels següents motius:

En primer lloc, el programari lliure suposa un estalvi econòmic per a les escoles. Les escoles no tenen suficients diners per a pagar softwares privatius.

El que les escoles han de rebutjar és l'ensenyament de la dependència. Les corporacions ofereixen mostres gratuïtes a les escoles per la mateixa raó que les companyies tabaqueres distribueixen cigarrets gratuïts als menors: per convertir-los en addictes. 

El programari lliure els permet als alumnes aprendre com funciona el programari. Quan alguns d'ells aconsegueixen l'adolescència, volen aprendre absolutament tot sobre els sistemes computacionals i el programari. Tenen una curiositat especialment intensa per llegir el codi font dels programes que usen diàriament.Els alumnes han de llegir i comprendre programes reals que la gent utilitza en la realitat. Únicament el programari lliure ho permet.

La missió fonamental de les escoles és ensenyar a ser bons ciutadans, la qual cosa inclou l'hàbit d'ajudar als altres. En l'àmbit informàtic, això es tradueix a ensenyar a compartir el programari. Les escoles, començant per les de primària, haurien de dir-li als seus alumnes «si porteu programari a l'escola, heu de compartir-ho amb els altres nens. I heu de mostrar el codi font en classe, per si algú vol aprendre».

Amb aquest vídeo es mostren les activitats quotidianes que es realitzen a una escola mitjançant les TICs i a partir d'un software lliure. Podem veure al vídeo que un software lliure pot ser utilitzat a les aules des del començament de l'Educació Primària fins a l'últim curs. Es realitza una gran quantitat d'activitats diferents que motiven a l'alumne i d'aquesta manera aprenen d'una manera menys monòtona. Com ja hem dit abans, podem crear i modificar els programes segons les nostres necessitats. Per tant, com a mestres, això s'ha de tenir molt en compte en el nostre treball ja que segons el propòsit que tenim amb els nostres alumnes, crearem o modificarem diferents materials. Com veiem al vídeo, uns xiquets fan activitats de matemàtiques, altres de dibuix,etc. 

TEMA 11: Aplicacions educatives del Programari Lliure

1) Què és Linux?

-Linux és un sistema operatiu, compatible Unix. Dues característiques molt peculiars ho diferencien de la resta de sistemes que podem trobar en el mercat:

• La primera, és que és lliure, això significa que no hem de pagar llicència a cap casa desenvolupadora de programari per al seu ús.
• La segona, es que el sistema va acompanyat del codi font.Podrem crear qualsevol aplicació que nosaltres vulguerem.

-El sistema ho formen el nucli del sistema (kernel) més un gran nombre de programes /biblioteques que fan possible la seva utilització. Molts d’aquestos han estat possibles gràcies al projecte GNU, per això mateix, molts criden a Linux, GNU/Linux.

Aquest sistema operatiu va créixer gràcies al treball col·laboratiu de programadors de tot el món, els quals se sumaren a la crida per a desenvolupadors que en Linus Torvalds va realitzar en quant va fer pública la primera versió del nucli del sistema operatiu.

*Kernel: És el programari responsable de facilitar als diversos programes accés segur al maquinari de l'ordinador. Ja que hi ha molts programes i l'accés al maquinari és limitat, el nucli també s'encarrega de decidir quin programa podrà fer ús d'un dispositiu i durant quant de temps, cosa coneguda com a multiplexat.

2) Software Lliure

-Llibertat d’usar el programa amb qualsevol propòsit.

-Llibertat d’estudiar com funciona el programa i adaptar-lo a les teves necessitats.

-Llibertat de distribuir còpies.

-Llibertat de millorar el programa i fer públiques les millores amb la finalitat de que tota la comunitat es beneficie.

Si agafe el Mozilla i l’utilitze per a un propòsit particular, estudie el programa i l’adapte a les meus necessitats i després puc proposar a la comunitat de Firefox el que he millorat.

Alguns dels exemples més coneguts de programari lliure són;

• El projecte GNU.
• Els sistemes operatius basats en GNU/Linux, BSD i OpenSolaris.
• Els entorns gràfics KDE i Gnome.
• El projecte Mozilla, que inclou el navegador Mozilla Firefox i el client de correu Mozilla Thunderbird.
• L'aplicació ofimàtica OpenOffice.org i el seu fork LibreOffice.
• El programa de tractament de gràfics GIMP

3) Avantatges i desavantatges del Software Lliure

AVANTATGES(I)

-Estalvis de gran quantitat de diners en l’adquisició de llicències.

-Combat efectiu a la còpia il·lícita de programari.

-Eliminació de barreres de presupostos.

-Molts col·laboradors de primera línia amb ganes d’ajudar. Hi haurà gent per tot el món que estarà disposada a ajudar.

-Temps de desenvolupament sobre alguna cosa que no existeixi són menors per l’amplia disponibilitat d’eines i llibreries. El temps per a crear una aplicació és molt baix.  Utilitzant software lliure, podem desenvolupar noves eines enormes perquè tenim la col·laboració de tota la comunitat.

-Les aplicacions són fàcilment 

auditades abans de ser usades en processos de missió crítica, a més del fet que les més populars es troben molt depurades.

-Tendeix a ser molt eficient(per que molta gent ho optimitza, millora)

-Tendeix a ser molt divers: la gent que contribueix té moltes necessitats diferents i aixó fa que el programari estigui adaptat a una quantitat més gran de problemes.

-Continuïtat. El fet que el codi font estiga disponible per a tot el món, garantix el dret de qualsevol persona o empresa a continuar el seu desenvolupament.

-Linux posseïx actualment potents entorns gràfics, molt intuïtius i amigables, a l'estil de Windows. Això permet una migració més suau per a l'usuari final.

DESAVANTATGES(III)

-La corba d’aprenentatge és major.

-El programari lliure no té garantia provinent de l’autor.

-Es necessita dedicar recursos a la reparació d’errates.

-No existix una companyia única que protegirà tota la tecnologia.

-Les interfícies amigables amb l’usuari (GUI) la multimèdia tot just s’estan estabilitzant.

-L’usuari ha de tenir nocions de programació, ja que l’administració del sistema recau molt en l’automatització de tasques.

-Idioma. Encara tenim quasi tota la documentació en anglés, però això està canviant i ja disposem de projectes com el projecte LUCAS per a coordinar els treballs de traducció.

-La productivitat serà menor durant el període de canvi i aprenentatge de la nova tecnologia, tot i que serà un inconvenient passatger.

4) Lliurex

LliureX, és una distribució GNU/Linux, està basat completament en Programari Lliure i és gratuït, a més és un projecte de la Generalitat que té com objectiu la introducció de les TIC  en el sistema educatiu.

Adaptacions: S'han desenrotllat adaptacions específiques per a l'ús en diferents espais singulars del centre. LliureX té versions específiques per a les aules d'infantil i de música, biblioteques i el model d'aula per a les aules d'informàtica.

• LliureX Biblioteca
• LliureX Escriptori
• LliureX Infantil
• LliureX Lite
• LliureX Pime
• LliureX Model de Centre
• LliureX Música

Ampliació tema 10

EL PROFESSOR DAVANT LES XARXES SOCIALS

El professor o l'equip de professors responsables de la matèria són els responsables del disseny de la mateixa i per tant responsables del contingut dels materials, però el  principal paper del professor és com a guia i moderador del grup. La qual cosa és perfectament compatible amb el Facebook, on els continguts es van posant i els alumnes

poden anar posant comentaris lliurement i quan el professor ho consideri pertinent pot tornar a comentar o fer un comentari sobre els comentaris abocats pels alumnes. La part

bona del Facebook és que això el pots seguir molt fàcilment doncs t'arriben directament als teus correus o fins i tot en un dispositiu mòbil.

Els missatges també poden ser només visibles al grup o fins i tot obrir-ho més per tenir

major retroalimentació. 

També el professor deu assenyalar la dinàmica a seguir en aquest fòrum de discussió, quant temps, com i els qui poden participar així com els codis ètics dels mateixos. El tipus de respostes que es poden donar, és a dir, no és vàlid dir només sí o no, tampoc es pot dir “estic d'acord amb el que va dir el company o el professor” sense dir el per què. Els alumnes deuran llegir els comentaris dels seus  companys, no només el posat pel professor, perquè la discussió sigui més rica. Cuidar el protagonisme amb que poden aparèixer certs alumnes, igual que les desaparicions. En finalitzar la discussió ha de fer-se una síntesi del que s'ha dit i aquesta activitat la pot fer un dels alumnes, no necessàriament el professor.El moderador haurà de retroalimentar als alumnes, per fer-ho de manera més àgil, es poden agrupar les respostes per tòpics, de tal manera que es respongui a varis d'una sola vegada, sense haver de fer-ho de d'un en un.

MÉS APLICACIONS QUE OFEREIX FACEBOOK

• Books iRead: aplicació que permet compartir els llibres que estàs llegint i veure el que uns altres pensen d'ells.
• DoResearch4em: aquesta aplicació permet facilitar l'obtenció d'informació per a treballs, tesis, etc.
• Flashcards: per crear targetes en flaix per ajudar-te a estudiar en Facebook.
• SkoolPool: per compartir opinions sobre centres educatius, universitats, etc.
• JSTOR Searh: troba articles complets de recerca en Facebook.
• Notely: Organitza la teva vida escolar com les notes, el calendari, els treballs, etc.

• To-Do List: crea llistes de tasques per recordar en Facebook. També es poden compartir.
• Zoho Online Office: amb aquesta aplicació pots mantenir tots els teus documents online, compartir amb companys de classe, de treball, alumnes, etc.
• Courses: aplicació per a educació online, que permet afegir cursos, anuncis, assignatures, trobar companys de classe, crear debats i formar grups d'estudi.
• Files: permet emmagatzemar i recuperar documents en Facebook, perquè puguis accedir a ells des de qualsevol lloc on puguis tenir connexió a Internet.
• WorldCat: permet buscar, catalogar els teus documents de biblioteca i compartir informació amb alumnes.
• HeyMath: ofereix petits vídeos que expliquen conceptes difícils de matemàtiques, per compartir amb alumnes o utilitzar un mateix.
• CourseFeed: per compartir coses de classe, anuncis, emmagatzemar arxius, notificacions i molt més en Facebook.

Per últim, posaré un vídeo on podem veure alguns dels beneficis d'utilitzar Twitter en Educació.

TEMA 10: Xarxes Socials en Educació: Twitter i Facebook

1)Definició i característiques de les Xarxes Socials (I)

• Xarxes de relacions personals, també anomenades comunitats, que proporcionen sociabilitat, suport, informació i un sentit de pertinença i identitat social.
• Són grups de persones amb alguns interessos similars, que es comuniquen a través de projectes.
• Existeix un cert sentit de pertinença a un grup amb una cultura comuna: es comparteixen uns valors, unes normes i un llenguatge en un clima de confiança.
• Són llocs web que ofereixen serveis i funcionalitats de comunicació per mantenir en contacte els usuaris de la xarxa.
• Es basen en un programari especial que integra nombroses funcions individuals: blocs, wikis, etc.... En una mateixa interficie.
• Com exemples de Xarxes Socials més importarts destaquen: Facebook,Twitter, MySpace, Ning, Second Life, Tuenti.

2)Tipus de Xarxes Socials

• Xarxes personals. Es composen de centenars o mil·lers d’usuaris en els quals cadascun té el seu petit “espai” amb la seva informació. 
• Xarxes temàtiques. Solen centrar-se en un tema en concret i proporcionen les funcionalitats necessàries per al mateix. Per exemple, una xarxa de cinema.  
• Xarxes professionals. Dedicades exclusivament a l’àmbit laboral, en totes les seus vessants. Poden posar en contacte a aquells que oferixen treball amb els quals ho busquen. Linkedin.

3) Twitter i Facebook

Facebook

• Facebook és un lloc web de xarxes socials creat per Mark Zuckerberg i fundat per Eduardo Saverin, Chris Hughes, Dustin Moskovitz i Mark Zuckerberg.
• Originalment era un lloc per a estudiants de la Universitat d’Harvard, però actualment està obert a qualsevol persona que tingui un compte de correu electrònic.
• Disposa d’una llista d’amics i un grup de pàgines o es pot reunir gent d’interessos comuns.
• Existeix la possibilitat d‘incloure fotos i videos al mur.

Twitter

• La xarxa permet manar missatges de text pla de baixa grandària amb un màxim de 140 caràcters, cridats tweets, que es mostren en la pàgina principal de l’usuari.
• Els usuaris poden subscriure’s als tweets d’altres usuaris.
• Per defecte, els missatges són públics, poden difondre’s privadament mostrant-los únicament a seguidors.

4) Aplicacions educatives de Twitter i Facebook

Aquestes dues xarxes socials són canals de notícies en temps real per a la comunitat educativa, ja que ens podem informar a través d'elles de diferents temes relacionats amb aspectes educatius, en aquest cas, com a butlletins informatius, periòdics, beques, dates d'exàmens, esdeveniments com a reunions o quedades, etc.
Podem constituir una comunicació bidireccional entre el Centre i la comunitat educativa, ja que Twitter està restringit únicament als seguidors dels usuaris depenent com ho tinguis configurat públic/privat.
En Facebook cal destacar tres punts importants per dur-ho a terme com a aplicació educativa i són: 

• Els grups: perquè els alumnes puguin anar comentant les activitats de classe i facin reflexions sobre els problemes que vagin sorgint. 
• Els esdeveniments: per anar refrescant la memòria dels estudiants respecte a les activitats, lectures, exàmens i tot el que és part de la vida escolar. 
• Crear enquestes amb contingut educatiu: han de ser entretingudes, obertes i senzilles, és a dir, que els temes no siguin molt diferents als quals els agraden als alumnes.

Ampliació Tema 9

EXPLICACIÓ D'UNA WEBQUEST SOBRE DINOSAURES

Per veure l'ús creatiu i interessant per les WebQuests, anem a veure un exemple en particular. Aquesta WebQuest va ser desenvolupada per un professor de les Escoles Públiques d’Indianàpolis per ajudar als estudiants a aprendre sobre els dinosaures.

Al començament de la WebQuest, hi ha una assignació clara: un parell d'estudiants va a dissenyar un cartell sobre un dels dinosaures que aprendre sobre la WebQuest Dinosaurland. Amb la finalitat de fer això, se'ls instrueix per imprimir les fotografies i el tipus d'informació important. Els estudiants de les Escoles Públiques d’Indianápolis seran jutjats sobre el seu ús correcte de l'ortografia, i puntuació, amb el que és un element d'escriptura a aquesta classe de ciències.

La WebQuest ofereix als estudiants informació sobre la carn que menjen els dinosaures herbívors, i fòssils. En cada secció, els estudiants es dirigeixen a analitzar la informació proporcionada per diversos museus, incloent el Museu de l'Espai Cibernètic d'Història Natural i de Tecnologia d'Exploració, l'Exhibició del Museu d'Història Natural, el Dallas Museum of Natural History, Museu dels Nens d’Indianàpolis , i Museu Real d’Ontario. A més d'aquests llocs professionals, estudiants de les Escoles Públiques d’Indianàpolis també es dirigeixen a professors - llocs web que donen un detalls específics sobre els dinosaures, a més de pàgines de gràfics com les fotografies Dinosaurs 3D Pàgina Web.

Al final de la WebQuest, els estudiants compten amb una rúbrica detallada per completar el seu cartell. Aquesta rúbrica inclou la quantitat de punts que els estudiants es guanyen o perden en cada part del cartell, incloent ortografia, puntuacioó, retrats, i presentació. Al final d'aquest apareix una pàgina per al mestre de l'Escola Pública d’Indianàpolis per imprimir i completar amb els detalls sobre el treball de l'estudiant i els seus assoliments. D’aquesta manera, l'estudiant funciona gairebé íntegrament de manera independent al professor per crear i presentar una visió única de la matèria.

PER SABER UN POC MÉS DE LA CAÇA DEL TRESOR

La caça del tresor és un tipus d'activitat senzilla que requereix la cerca d'informació en internet per respondre a una sèrie de qüestions plantejades pel professor/a. Es tracta d'alguna cosa tan simple com una fulla de treball en paper, o una pàgina web amb una sèrie de preguntes i una relació de llocs web en les quals l'alumnat ha de buscar les respostes. Al final s'ha d'incloure la “gran pregunta” (la resposta de la qual pot o no aparèixer directament a les pàgines web visitades), la qual exigeix integrar i valorar l'après durant la cerca.
Això no és gens nou, però implica la utilització d'Internet com a font d'informació, en un nivell més elemental que les webquests.

Enllaços d'interés que he trobat: 

- Caça de tresors, complet i documentat article de Francisco Muñoz, webmaster d'aula21.net.
- Internet a l'aula: a la caça del tresor. Article de Jordi Adell, en la revista Edutec.
- Generador de caces del tresor d'aula 21.

A aquest vídeo, Estíbaliz Ansorey ens planteja la webquest com a eina per treballar la lectura i l'escriptura de manera eficaç i ens mostra un exemple pràctic d'ús a l'aula.

La forma que tenen els professors d'aquestes aules d'introduir les tasques als xiquets és molt peculiar. Un exemple és fer creure als alumnes que se'ls havia encomanat des de l'Organització Mundial de la Salut en el qual havien de buscar què era la diabetis. Aquest grup d'alumnes eren els encarregats de fer un fullet informatiu senzill que després de manera divulgativa ho mostrarien en el centre i en la localitat perquè tothom sabés alguna cosa sobre la diabetis. Els mestres els ofereixen tres pàgines on ells havien de consultar. 

Els alumnes els segueixen demanant que els segueixin donant-los aquestes tasques i estan molt motivats el que fa que tinguen molt éxit en els seus objectius a complir.